Jo, Gaudí

Realitat i ficció s’entrellacen en aquesta novel·la que conté les confessions de Gaudí a través de vint-i-una cartes escrites mentre es refeia d’una greu malaltia a la Cerdanya. Però no es tracta d’una novel·la històrica feta segons l’ús, sinó d’una poderosa narració sobre un dels més grans arquitectes de tots els temps, que parla en primera persona de la família, la feina, els amics, els seus sentiments, els seus anhels i les seves decepcions. A la novel·la es fusionen documents autèntics i reconstruccions imaginàries dels fets, situacions o converses, i això dona com a resultat un relat apassionat que respon a moltes preguntes que sempre ens hem fet sobre Gaudí i la seva arquitectura mundialment celebrada. Quina relació va tenir amb el seu mecenes principal, Eusebi Güell? Quin edifici veuríem si hagués acabat la Pedrera com ell volia? Quina Sagrada Família existiria avui si hagués triat Josep Maria Jujol com el seu continuador en les obres? Què pensava del catalanisme en el seu objectiu de canviar el país? Va ser membre de la maçoneria? Com va afectar la vida amorosa el seu treball? Per què va ajudar mossèn Cinto Verdaguer en el seu conflicte amb el marquès de Comillas? Què l’unia al poeta Joan Maragall a més del gust per la música? Per què anava tan distret el dia del seu atropellament mortal? Qui va ser en realitat Gaudí?

Pocs podrien respondre millor aquestes preguntes que Xavier Güell, descendent d’Eusebi Güell, l’home que va finançar a Gaudí la majoria dels seus projectes. Xavier Güell fa servir tots els recursos narratius per penetrar en la ment de Gaudí i explicar-nos la seva vida, des de la infància a Reus fins al dia de la seva mort, i les raons profundes de cadascuna de les seves obres. D’aquesta manera, el lector s’endinsa, com no ho havia pogut fer fins ara, en el procés vital i creatiu d’un geni compromès amb els temps convulsos que li va tocar viure.